Dhaka (la capital de Bangladesh) no és precisament un destí gaire freqüentat pels viatges internacionals, per la qual cosa hi ha molts pocs vols que hi vagin. I els pocs que hi van són força cars, val a dir. Quan vam comprar el nostre bitllet, al gener, vam veure preus astronòmics, però per sort n'hi havia un només un, que tenia un preu molt interessant. La pega del bitllet és que calia fer dos transbordaments: primer Barcelona-Madrid, després Madrid-Doha i finalment Doha-Dhaka, amb la companya Qatar Airways.
Però bé, què hi farem, oi? Al gener encara no es parlava de crisi econòmica, però tampoc és qüestió de llençar els diners. A més a més, era interessant tenir la opció de veure Doha, capital de l'emirat àrab de Qatar, encara que fos des de l'aire, així que som-hi. Vam sortir el dia 5 de setembre de l'aeroport de Barcelona, en un vol d'Air Europa cap a Madrid. Encara hi havia la paranoia de l'accident de Barajas de feia un parell de setmanes, sort que no volàvem amb Spanair! En tot cas, el vol va ser plàcid.
Després, transbordament a Madrid, vam haver de sortir de la terminal i buscar el taulell de Qatar Airways com si fossin uns passatgers que comencen en viatge des de Madrid, quina murga! Per sort, l'equipatge ens el van facturar des de Barcelona i a més a més teníem temps, que si no... Arribem al taulell i... Colló, quina cua!!!! Merda, ara sí que no arribem! Error: la cua era pel taulell del costat, d'Aerolíneas Argentinas, d'un vol a Buenos Aires. El taulell de Qatar Airways estava desert, tot per a nosaltres (buf!), i a sobre aconseguim seients d'emergència per estirar les cametes durant els dos vols!! Yuju!
Bé, no ens esplaiarem gaire en el viatge en sí. Els dos avions (Madrid-Doha i Doha-Dhaka) eren molt correctes, tots dos teniem pantalles individuals amb un munt de pel·lícules i jocs per escollir (quines partides de Tetris ens vam marcar, tu!) i a sobre al primer vol van repartir un "kit de vol" molt interessant amb taps per les orelles, màscara per tapar els ulls, uns mitjons calentons i un raspall de dents amb una mica de pasta. Caram! Què devien donar a business i a primera?
El primer avió, per cert, era una mica estrany. Era el típic jumbo, però amb la particularitat que no tenia particions en mig de l'avió; es veia tota la secció de classe economy des del principi fins al final. Un efecte molt curiós. Ah, i és clar, com passa en les companyies de països musulmans, la pantalla de navegació (el mapa aquell en què surt la posició de l'avió, l'altura, la velocitat, el temps restant de vol, etc.) també indicava la direcció de la Meca perquè els musulmans poguessin resar correctament.
Bé, arribem a Doha i en sortir de l'avió... PUM!!! Bufetada d'aire calentíssim! Mare de déu, quina calor que fot allà, en ple desert àrab, la mare que els va parir! I sort que eren les 9 del matí, que si no... L'aeroport de Doha és un aeroport normalet, correcte, però per influència de la veïna Dubai, que està muntant una ciutat increïble i aspira a ser una de les ciutats més modernes i ambicioses del món, els paios aquests volen xupar roda i estan construint un aeroport enorme i moderníssim també.
La ciutat, vista des de l'aire, és una ciutat força moderna, però no sembla tenir res d'especial; només que hi fot una calor de collons i que l'aire estava molt encalitjat, no sé si a l'ambient hi havia sorra o què, però hi havia una espècie de calitja força lletja.
En arribar i passar pel control, un noi ens dóna la benvinguda i ens demana els bitllets per donar-nos informació cap a on anar. Mira el bitllet, ens mira a nosaltres i ens diu "aneu a Bangladesh?" i nosaltres "sí". Resulta que el paio és de Bangladesh i li estranya un munt que hi hagi gent occidental que vulgui anar al seu país!!! "Però hi aneu per negocis?" "No". "Aleshores?" "Doncs de turisme, a visitar un amic i tal...". El tio es queda amb una cara curiosíssima i ens acomiada amb un somriure. Nosaltres: "colló, ni que fos tan estrany anar a Dhaka, no?" Poc ens ho pensàvem que el paio tenia raó d'estar estranyat...
Però bé, què hi farem, oi? Al gener encara no es parlava de crisi econòmica, però tampoc és qüestió de llençar els diners. A més a més, era interessant tenir la opció de veure Doha, capital de l'emirat àrab de Qatar, encara que fos des de l'aire, així que som-hi. Vam sortir el dia 5 de setembre de l'aeroport de Barcelona, en un vol d'Air Europa cap a Madrid. Encara hi havia la paranoia de l'accident de Barajas de feia un parell de setmanes, sort que no volàvem amb Spanair! En tot cas, el vol va ser plàcid.Després, transbordament a Madrid, vam haver de sortir de la terminal i buscar el taulell de Qatar Airways com si fossin uns passatgers que comencen en viatge des de Madrid, quina murga! Per sort, l'equipatge ens el van facturar des de Barcelona i a més a més teníem temps, que si no... Arribem al taulell i... Colló, quina cua!!!! Merda, ara sí que no arribem! Error: la cua era pel taulell del costat, d'Aerolíneas Argentinas, d'un vol a Buenos Aires. El taulell de Qatar Airways estava desert, tot per a nosaltres (buf!), i a sobre aconseguim seients d'emergència per estirar les cametes durant els dos vols!! Yuju!
Bé, no ens esplaiarem gaire en el viatge en sí. Els dos avions (Madrid-Doha i Doha-Dhaka) eren molt correctes, tots dos teniem pantalles individuals amb un munt de pel·lícules i jocs per escollir (quines partides de Tetris ens vam marcar, tu!) i a sobre al primer vol van repartir un "kit de vol" molt interessant amb taps per les orelles, màscara per tapar els ulls, uns mitjons calentons i un raspall de dents amb una mica de pasta. Caram! Què devien donar a business i a primera?
El primer avió, per cert, era una mica estrany. Era el típic jumbo, però amb la particularitat que no tenia particions en mig de l'avió; es veia tota la secció de classe economy des del principi fins al final. Un efecte molt curiós. Ah, i és clar, com passa en les companyies de països musulmans, la pantalla de navegació (el mapa aquell en què surt la posició de l'avió, l'altura, la velocitat, el temps restant de vol, etc.) també indicava la direcció de la Meca perquè els musulmans poguessin resar correctament.
Bé, arribem a Doha i en sortir de l'avió... PUM!!! Bufetada d'aire calentíssim! Mare de déu, quina calor que fot allà, en ple desert àrab, la mare que els va parir! I sort que eren les 9 del matí, que si no... L'aeroport de Doha és un aeroport normalet, correcte, però per influència de la veïna Dubai, que està muntant una ciutat increïble i aspira a ser una de les ciutats més modernes i ambicioses del món, els paios aquests volen xupar roda i estan construint un aeroport enorme i moderníssim també.
La ciutat, vista des de l'aire, és una ciutat força moderna, però no sembla tenir res d'especial; només que hi fot una calor de collons i que l'aire estava molt encalitjat, no sé si a l'ambient hi havia sorra o què, però hi havia una espècie de calitja força lletja.
En arribar i passar pel control, un noi ens dóna la benvinguda i ens demana els bitllets per donar-nos informació cap a on anar. Mira el bitllet, ens mira a nosaltres i ens diu "aneu a Bangladesh?" i nosaltres "sí". Resulta que el paio és de Bangladesh i li estranya un munt que hi hagi gent occidental que vulgui anar al seu país!!! "Però hi aneu per negocis?" "No". "Aleshores?" "Doncs de turisme, a visitar un amic i tal...". El tio es queda amb una cara curiosíssima i ens acomiada amb un somriure. Nosaltres: "colló, ni que fos tan estrany anar a Dhaka, no?" Poc ens ho pensàvem que el paio tenia raó d'estar estranyat...
ಕಾಮೆಂಟ್ಗಳಿಲ್ಲ:
ಕಾಮೆಂಟ್ ಪೋಸ್ಟ್ ಮಾಡಿ