En aquell moment no ens ho va semblar, però veient-ho ara, des de la perspectiva del silló de casa teva després d'un viatge tan llarguet (18 dies), el viatge en Rocket va ser l'experiència més especial i preciosa de tot el viatge. Possiblement és una de les experiències més al·lucinants que hem tingut mai. I no precisament pel "subidón" d'adrenalina, sinó al contrari, per la tranquil·litat i la pau que vam respirar.
Un altre Rocket que ens vam creuar de camíEl que és curiós és que ni tan sols molts bangladeshis coneixen això, de fet ni el Jashim ni el Shabuj n'havien sentit a parlar (nosaltres ho sabíem per la guia, que ho recomanava moltíssim). De fet, la seva pregunta òbvia quan van saber que el Rocket trigava 30 hores en fer el recorregut Dhaka-Khulna va ser "i per què no aneu en autobús, que només triga 7 hores?" 23 hores de diferència!!!! WTF!?
Però bé, ja que la guia deia que era tan bonic i tan recomanable, i que a més a més per internet també haviem trobat molt bones paraules sobre el Rocket, vam voler-ho provar.
El Rocket és un servei de ferris que comunica algunes ciutats i regions de Bangladesh: només hi ha quatre Rockets en servei, dels quals nosaltres vam pujar al que s'anomena Ostrich (Estruç). I, "alucina, vecina", tots quatre són vaixells autèntics dels anys 1920!!!! Concretament, l'Ostrich està en servei des de 1929!!!! Gairebé 80 anys!!!!! No tinc prou signes d'admiració per expressar com d'al·lucinant és això.
Això igual sortia en un Tintín...I la gràcia és que no són vaixells de turistes, reconvertits, reconstruïts i adaptats amb connexions wi-fi i tele d'alta definició, no... Són vaixells de veritat, que fan els mateixos trajectes que fa 80 anys i de la mateixa exacta manera, transportant gent i mercaderies per l'entramat de rius de Bangladesh (parlarem més sobre la geografia en un altre post).
Els Rockets són vaixells propulsats amb rodes com les dels antics vaixells del Mississipi; actualment moooolt pocs vaixells hi ha al món que funcionin encara amb aquest sistema. Evidentment, als seus inicis aquests vaixells anaven a vapor, però amb el temps els van posar motors dièsel.
Una de les dues rodes de propulsió, des de dinsHi ha tres categories al vaixell: 3a, 2a i 1a classe. La gent que viatja en 3a bàsicament està estirada per terra, sobre mantes o allà on poden; la gent de 2a ja té camarots però són força deixats. La secció de 1a té camarots, un menjador comú, cambrers i el més increïble de tot, una coberta d'ús exclusiu amb cadires i tal a la proa del buc. Més colonial impossible! De fet, quan vam pujar al Rocket vam pensar "collons, això és colonial total, aquí m'hi podria imaginar flegmàtics cavallers anglesos prenent el te". I això va ser abans que sapiguessim que REALMENT era colonial i que REALMENT hi havien pujats flegmàtics cavallers anglesos prenent el te! Francament, dubto que a tot el món hi hagi una experiència històrica tan autèntica com aquesta en ple segle XXI. I si en sabeu alguna, digueu-nos-la, sisplau.
La flegmàtica Vero prenent-se un te a coberta
La secció de 3aEn tot cas, després de pujar al vespre anterior al Rocket i sopar una mica (un dels cambrers era IGUAL que el personatge Pagoda de la pel·li The Tenenbaums XDDD), vam estar veient els homes musulmants resant a la cuberta, tots mirant cap a la Meca. I com que no teníem gaire cosa més a fer i estàvem molt cansats de tot el dia corrents, ens en vam anar a dormir.
Que viene el coooco y te comeráaaa...
El Marc a dalt de tot del vaixell!El vaixell va poc a poc i, com que va pel riu i amb les rodes Mississipi, no es belluga gens, gens!!! I a sobre és increïblement silenciós, almenys des de la part de 1a no se sent gaire soroll de motor, tot i que quan baixes a 3a sí que el sents, ben fort. De manera que vam dormir de meravella.
Al matí següent, vam aprofitar per fer una mica de bugada, rentant a mà les camises, calçotets, mitjons i calces i estentent-les a la coberta. Tots els altres ens miraven amb unes cares d'aguantar-se el riure...! I a sobre va ser molt còmic quan, a la tarda, vam parar en un port en què la gent esperava un polític que viatjava al Rocket. L'aclamàvem amb càntics i aplaudiments i ell, abans de desembarcar, va sortir a saludar-los... Justament al costat dels nostres calçotets estesos! Ens volíem fondre, ja ja!
La bugada... Quin glamur!Tot el dia va transcórrer en una espècie de núvol de pau i tranquil·litat indescriptible. Asseguts a la coberta, llegint, de tant en tant demanàvem un te, miràvem el paisatge BRUTALMENT bonic del Bangladesh rural, ens afartàvem de fer fotos, xerràvem amb els altres passatgers (tots de Bangladesh, ja que l'únic estranger que havíem vist havia sortit del vaixell a la primera parada, a la matinada)... També un dels cambrers, que estava força avorrit (com que era el ramadà, ningú no menjava ni bevia res, excepte nosaltres) i que es deia Ashim, ens va estar explicant coses i ens va dur a la cabina de comandament i a la part superior del Rocket en una visita molt interessant.
La Vero escrivint el diari de viatge al menjador de 1aEn fi, un viatge espectacular amb moltes parades pel camí per deixar i recollir passatgers i mercaderies. I cada port era una festa! Ja no sé ni les fotos que vaig arribar a fer aquell dia de gent encantadora (com que som estrangers i no en veuen gaires, tothom ens saludava, ens somreia i es posava bé per la foto!), paisatges encisadors, llançaments de caramels als nens als ports, nous amics, una migdiada espectacular, deliciós menjar que ens feien a la cuina del vaixell (vam menjar un peix deliciós anomenat "hilsa" amb unes patates fregides que potser són les millors que hem menjat mai)... Val la pena anar a Bangladesh ni que sigui només per pujar al Rocket. Sí, sí, sense exagerar! Preu del bitllet Dhaka-Khulna (30 hores): 11 euros per cap.
Plato de hilsa con patatas: 300 taka; Coca-cola: 20 taka, Botella de agua: 15 taka...Un viaje en Rocket... No tiene precio!
I una altra de les grans coses que ens va passar al Rocket va ser conèixer els nostres nous amics: en Jony, la seva dona Tuny i el seu amic Dalim. Més sobre ells en pròximes entrades.
Els nostres nous amics
ಕಾಮೆಂಟ್ಗಳಿಲ್ಲ:
ಕಾಮೆಂಟ್ ಪೋಸ್ಟ್ ಮಾಡಿ