M'imagino que aquesta entrada ens sortirà més aviat curta, ja que ens vam passar el dia bàsicament a la carretera i al tren. El viatge de Khajuraho a Agra va tenir dues etapes molt diferenciades: una primera etapa en cotxe fins a la ciutat de Jhansi i una segona etapa en tren des de Jhansi fins a Agra. Vet aquí l'intinerari:
La primera part del viatge no va ser gaire destacable: un viatge en cotxe per la zona rural de l'Índia central, a l'estat de Madhya Pradesh. El paisatge era bonic, però tampoc espectacular, i l'espectacle de les carreteres índies, plenes de sots, camions, vaques sagrades, carros, cabres, bicis i vianants, tot i ser interessantíssim, ja no ens impressionava tant com el primer dia, com és lògic.
Un sadhu a Orchha
El que sí que cal destacar de la zona on ens acostàvem, l'anomenat "triangle d'or" (Delhi, Agra i Jaipur) del turisme, és que ja tot començava a estar massa enfocat al turista occidental i per tant deixava de ser especial. M'explico: el nostre viatge havia començat de la manera més especial possible, el país de Bangladesh, amb la seva gent meravellosa i ni un sol turista. Després ja vam passar a l'Índia, però a Kolkata, una ciutat que sí que rep turistes, però no pas tants. Posteriorment, Varanasi ja era molt més turístic, però era un turisme més aviat jove i de motxilla. Khajuraho ja estava enfocat més al turisme organtizat i en grup enfocat a persones de poder adquisitiu mitjà-alt, de mitjana edat, i clients típics d'Halcón Viajes i similar, però el fet que Khajuraho està situal al mig del no res i que és complicat d'arribar-hi (bé, ara que hi arribarà el tren, no, i per tant entrarà directament a l'òrbita del turisme en massa) limita molt l'arribada de gent.
El Marc fent un "tête à tête" amb una vaca sagrada
Tanmateix, l'àmplia majoria de la gent que visita Índia entra per Delhi i va a Agra, a veure el famós Taj Mahal, i també es desplaça a la zona del Rajastan, sobretot a Jaipur, situat a una distància raonable de Delhi. Per això aquella zona s'anomena el "triangle d'or". I es nota que hi ha molt més turista occidental: primer perquè els veus pel carrer, segon perquè encara hi ha més venedors torracollons a qualsevol punt turístic, i tercer perquè els preus de les entrades als monuments arriben a nivells ridículs i a sobre hi ha llocs que et fan pagar per poder-hi entrar amb una càmera (les fotogràfiques paguen relativament poquet, però les de vídeo han de pagar força calers, curiosament). Parlo de "nivells ridículs" perquè no és normal que et demanin 500 rúpies (7,7 euros!) per entrar a un monument X quan pots fer un àpat més que digne per 50 rúpies i quan un treballador no qualificat pot cobrar unes 200 rúpies al dia com a molt. I el que és gairebé insultant és que hi ha sempre dues taules de preus: els indis paguen X i els estrangers paguen X multiplicat per molt. Normalment, al "triangle d'or", els preus estàndard són entre 300 i 500 rúpies per als estrangers i 10-20 per als indis. No em sembla malament que l'entrada per als indis sigui molt barata: és el seu país i el seu patrimoni. El que em sembla malament és la diferència tan brutal que hi ha. Si a un indi li fessin pagar 30 rúpies i a un estranger 100 o 200, em semblaria perfecte, però veure que els indis paguen 10 rúpies i els estrangers 500 no mola gens.
Un grup de santons tocant música
En aquest sentit, i d'altres, com per exemple l'assetjament dels venedors, l'enfocament del turisme exclusivament al tema monuments (que està bé, però al cap d'uns quants monuments similars, per molt macos que siguin, al final acaben cansant) i els guies que tota l'estona intenten portar-te a botigues per a guiris on si piques ells cobraran comissió, la veritat és que la zona del triangle d'or no la vam disfrutar al nivell que vam disfrutar la resta del viatge.
La vaca sagrada i la nena XDDD
En fi, continuant amb el relat, molt a prop de Jhansi vam fer l'única visita del dia, concretament al poblet d'Orchha, que té un fort, un palau i uns cenotafis molt grans i imponents. El palau no el vam visitar per dins pel tema preu de les entrades (un ja es cansava d'obrir el bitlleter cada vegada), sinó que vam preferir voltar per fora, ja que al voltant del palau hi havia una bona pila de ruïnes força interessants i totalment deixades de la mà de Vishnu. Quant al palau en sí, la veritat és que és molt imponent, però almenys per fora està fet un nyap, tot molt mal cuidat i fins i tot amb herbotes creixent-hi per sobre. Tot i això, s'ha de dir que actualment sembla que estan treballant en la seva restauració, ja que hi havia gent treballant per tot el voltant del conjunt. Un d'aquests treballadors, per cert, se'ns va acostar i ens va dir que ens oferia entrar al palau per molts menys diners. Ens imaginem que ens hauria colat per la porta del darrere i s'hauria embutxacat ell els calers. Llavors, probablement ens hauria enganxat algun guàrdia i ens haurien fet pagar també l'entrada oficial. Li vam dir que ni parlar-ne i després, per imbècil, el vam denunciar al guàrdia que hi havia l'entrada (li vam ensenyar una foto que li havíem fet abans per casualitat, mentre era treballant). Que es foti!
El palau Jahangir Mahal, una mica tronat
Després vam anar a voltar per la zona dels cenotafis, que són uns monuments erigits en memòria de personatges històrics. Aquí no hi havia entrada ni res, però els monuments estaven realment en estat lamentable. El que no entenc és que cobrin tants diners per entrar a segons quins monuments i després no es vegin pas especialment ben mantinguts, ni els monuments pels quals pagues l'entrada ni els altres que són gratis però que són molt a prop dels primers.
La zona dels cenotafis. De tot, menys cuidat
(però precisament per això potser té un encant especial)
La Vero fent d'aventurera a la zona de cenotafis
Això et fa sospitar que les quantitats enormes (pels estàndards indis) que paguen els estrangers no s'inverteixen a la conservació del patrimoni històric, una veritable màquina de fer diners a llarg termini, sinó a altres causes. Si aquestes causes inclouen millorar el nivell de vida dels indis, fantàstic, però molt ens temem que la major part d'aquests diners se'ls embutxaquen els quatre de sempre...
Dones treballant en les tasques de restauració del Jahangir Mahal
Després d'un volt pel poble d'Orchha, d'esquivar els nens captaires, els venedors i els pesats de les botigues, vam fer un mos, vam arribar en cotxe fins a Jhansi i vam pujar al tren que ens duria fins a Agra. Després de tres o quatre hores de tren, ja vam arribar a Agra que era fosc i vam decidir d'anar a la zona antiga a sopar i a voltar una mica. A la zona antiga, de cultura més aviat musulmana, hi podem destacar el petit mercat, molt autèntic i sense turistes, cosa que no ens esperàvem per res del món.
Escena d'Orchha
Piles de pols de henna a la venda
La primera part del viatge no va ser gaire destacable: un viatge en cotxe per la zona rural de l'Índia central, a l'estat de Madhya Pradesh. El paisatge era bonic, però tampoc espectacular, i l'espectacle de les carreteres índies, plenes de sots, camions, vaques sagrades, carros, cabres, bicis i vianants, tot i ser interessantíssim, ja no ens impressionava tant com el primer dia, com és lògic.
Un sadhu a OrchhaEl que sí que cal destacar de la zona on ens acostàvem, l'anomenat "triangle d'or" (Delhi, Agra i Jaipur) del turisme, és que ja tot començava a estar massa enfocat al turista occidental i per tant deixava de ser especial. M'explico: el nostre viatge havia començat de la manera més especial possible, el país de Bangladesh, amb la seva gent meravellosa i ni un sol turista. Després ja vam passar a l'Índia, però a Kolkata, una ciutat que sí que rep turistes, però no pas tants. Posteriorment, Varanasi ja era molt més turístic, però era un turisme més aviat jove i de motxilla. Khajuraho ja estava enfocat més al turisme organtizat i en grup enfocat a persones de poder adquisitiu mitjà-alt, de mitjana edat, i clients típics d'Halcón Viajes i similar, però el fet que Khajuraho està situal al mig del no res i que és complicat d'arribar-hi (bé, ara que hi arribarà el tren, no, i per tant entrarà directament a l'òrbita del turisme en massa) limita molt l'arribada de gent.
El Marc fent un "tête à tête" amb una vaca sagradaTanmateix, l'àmplia majoria de la gent que visita Índia entra per Delhi i va a Agra, a veure el famós Taj Mahal, i també es desplaça a la zona del Rajastan, sobretot a Jaipur, situat a una distància raonable de Delhi. Per això aquella zona s'anomena el "triangle d'or". I es nota que hi ha molt més turista occidental: primer perquè els veus pel carrer, segon perquè encara hi ha més venedors torracollons a qualsevol punt turístic, i tercer perquè els preus de les entrades als monuments arriben a nivells ridículs i a sobre hi ha llocs que et fan pagar per poder-hi entrar amb una càmera (les fotogràfiques paguen relativament poquet, però les de vídeo han de pagar força calers, curiosament). Parlo de "nivells ridículs" perquè no és normal que et demanin 500 rúpies (7,7 euros!) per entrar a un monument X quan pots fer un àpat més que digne per 50 rúpies i quan un treballador no qualificat pot cobrar unes 200 rúpies al dia com a molt. I el que és gairebé insultant és que hi ha sempre dues taules de preus: els indis paguen X i els estrangers paguen X multiplicat per molt. Normalment, al "triangle d'or", els preus estàndard són entre 300 i 500 rúpies per als estrangers i 10-20 per als indis. No em sembla malament que l'entrada per als indis sigui molt barata: és el seu país i el seu patrimoni. El que em sembla malament és la diferència tan brutal que hi ha. Si a un indi li fessin pagar 30 rúpies i a un estranger 100 o 200, em semblaria perfecte, però veure que els indis paguen 10 rúpies i els estrangers 500 no mola gens.
Un grup de santons tocant músicaEn aquest sentit, i d'altres, com per exemple l'assetjament dels venedors, l'enfocament del turisme exclusivament al tema monuments (que està bé, però al cap d'uns quants monuments similars, per molt macos que siguin, al final acaben cansant) i els guies que tota l'estona intenten portar-te a botigues per a guiris on si piques ells cobraran comissió, la veritat és que la zona del triangle d'or no la vam disfrutar al nivell que vam disfrutar la resta del viatge.
La vaca sagrada i la nena XDDDEn fi, continuant amb el relat, molt a prop de Jhansi vam fer l'única visita del dia, concretament al poblet d'Orchha, que té un fort, un palau i uns cenotafis molt grans i imponents. El palau no el vam visitar per dins pel tema preu de les entrades (un ja es cansava d'obrir el bitlleter cada vegada), sinó que vam preferir voltar per fora, ja que al voltant del palau hi havia una bona pila de ruïnes força interessants i totalment deixades de la mà de Vishnu. Quant al palau en sí, la veritat és que és molt imponent, però almenys per fora està fet un nyap, tot molt mal cuidat i fins i tot amb herbotes creixent-hi per sobre. Tot i això, s'ha de dir que actualment sembla que estan treballant en la seva restauració, ja que hi havia gent treballant per tot el voltant del conjunt. Un d'aquests treballadors, per cert, se'ns va acostar i ens va dir que ens oferia entrar al palau per molts menys diners. Ens imaginem que ens hauria colat per la porta del darrere i s'hauria embutxacat ell els calers. Llavors, probablement ens hauria enganxat algun guàrdia i ens haurien fet pagar també l'entrada oficial. Li vam dir que ni parlar-ne i després, per imbècil, el vam denunciar al guàrdia que hi havia l'entrada (li vam ensenyar una foto que li havíem fet abans per casualitat, mentre era treballant). Que es foti!
El palau Jahangir Mahal, una mica tronatDesprés vam anar a voltar per la zona dels cenotafis, que són uns monuments erigits en memòria de personatges històrics. Aquí no hi havia entrada ni res, però els monuments estaven realment en estat lamentable. El que no entenc és que cobrin tants diners per entrar a segons quins monuments i després no es vegin pas especialment ben mantinguts, ni els monuments pels quals pagues l'entrada ni els altres que són gratis però que són molt a prop dels primers.
La zona dels cenotafis. De tot, menys cuidat(però precisament per això potser té un encant especial)
La Vero fent d'aventurera a la zona de cenotafisAixò et fa sospitar que les quantitats enormes (pels estàndards indis) que paguen els estrangers no s'inverteixen a la conservació del patrimoni històric, una veritable màquina de fer diners a llarg termini, sinó a altres causes. Si aquestes causes inclouen millorar el nivell de vida dels indis, fantàstic, però molt ens temem que la major part d'aquests diners se'ls embutxaquen els quatre de sempre...
Dones treballant en les tasques de restauració del Jahangir MahalDesprés d'un volt pel poble d'Orchha, d'esquivar els nens captaires, els venedors i els pesats de les botigues, vam fer un mos, vam arribar en cotxe fins a Jhansi i vam pujar al tren que ens duria fins a Agra. Després de tres o quatre hores de tren, ja vam arribar a Agra que era fosc i vam decidir d'anar a la zona antiga a sopar i a voltar una mica. A la zona antiga, de cultura més aviat musulmana, hi podem destacar el petit mercat, molt autèntic i sense turistes, cosa que no ens esperàvem per res del món.
Escena d'Orchha
Piles de pols de henna a la venda
ಕಾಮೆಂಟ್ಗಳಿಲ್ಲ:
ಕಾಮೆಂಟ್ ಪೋಸ್ಟ್ ಮಾಡಿ