Un altre post informatiu, aquest cop sobre geografia. És que si no s'expliquen segons quines coses, és impossible fer-se a l'idea de com és un país, oi?
Bangladesh, tot el país, és bàsicament un delta brutal, el delta més gran del món. Imagineu-vos el delta de l'Ebre, però a escala infinitament més gran. El cas és que en aquesta zona van a parar dos dels rius més grans de l'Àsia, el Ganges-Padma i el Brahmaputra, que s'uneixen a uns cent quilòmetres de Dhaka. A partir d'aquí, es forma un riu brutalment enorme i altres rius que van a parar al mar, a la badia de Bengala.
Això què provoca? Doncs que Bangladesh és un país amb terra molt i molt fèrtil, ideal per al cultiu d'arròs i per a la formació de jungles i selves... Però alhora, com que bàsicament el país és un gran delta (és a dir, que el territori s'ha format per les deposicions de sorra i terra de riu amunt) no té pràcticament muntanyes; és un territori molt pla. Això provoca que sigui un país molt afectat per les inundacions, ja que no està gens preparat i a més a més posar regnes a uns rius tan brutalment grans en un país tan pobre és poc menys que impossible.
Molta gent mor cada any per culpa de les inundacions, és una tragèdia que es repeteix any rere any. De fet, quan vam sobrevolar el país en avió, vam veure moltes zones inundades cap al nord: aigua, aigua i més aigua! El que és curiós és que ells ja hi estan acostumats i no els sembla pas res d'especial, que hi hagi inundacions i mori gent o es quedi sense casa.
Només hi ha muntanyes (turons, més aviat) cap a la part est del país, a prop de la frontera amb els territoris nord-orientals de l'Índia i Myanmar (Birmània). La resta, tot verd, tot rius, i una jungla espessíssima cap al sud.
La jungla del sud s'anomena Sundarbans i és la jungla més gran del món de manglar, és a dir, arbres que poden viure tant en aigua salada com en aigua dolça (dependent del fluxe de les marees, pot haver-hi aigua dolça que baixa del riu o aigua salada que entra de la badia de Bengala). Els Sundarbans s'estenen entre Bangladesh i l'Índia, però és a Bangladesh on hi ha més extensió de manglar de lluny i la jungla es manté més verge. És en aquesta selva on viu el mític i agressiu tigre de Bengala.
Això què provoca? Doncs que Bangladesh és un país amb terra molt i molt fèrtil, ideal per al cultiu d'arròs i per a la formació de jungles i selves... Però alhora, com que bàsicament el país és un gran delta (és a dir, que el territori s'ha format per les deposicions de sorra i terra de riu amunt) no té pràcticament muntanyes; és un territori molt pla. Això provoca que sigui un país molt afectat per les inundacions, ja que no està gens preparat i a més a més posar regnes a uns rius tan brutalment grans en un país tan pobre és poc menys que impossible.
Molta gent mor cada any per culpa de les inundacions, és una tragèdia que es repeteix any rere any. De fet, quan vam sobrevolar el país en avió, vam veure moltes zones inundades cap al nord: aigua, aigua i més aigua! El que és curiós és que ells ja hi estan acostumats i no els sembla pas res d'especial, que hi hagi inundacions i mori gent o es quedi sense casa.
Només hi ha muntanyes (turons, més aviat) cap a la part est del país, a prop de la frontera amb els territoris nord-orientals de l'Índia i Myanmar (Birmània). La resta, tot verd, tot rius, i una jungla espessíssima cap al sud.
La jungla del sud s'anomena Sundarbans i és la jungla més gran del món de manglar, és a dir, arbres que poden viure tant en aigua salada com en aigua dolça (dependent del fluxe de les marees, pot haver-hi aigua dolça que baixa del riu o aigua salada que entra de la badia de Bengala). Els Sundarbans s'estenen entre Bangladesh i l'Índia, però és a Bangladesh on hi ha més extensió de manglar de lluny i la jungla es manté més verge. És en aquesta selva on viu el mític i agressiu tigre de Bengala.
ಕಾಮೆಂಟ್ಗಳಿಲ್ಲ:
ಕಾಮೆಂಟ್ ಪೋಸ್ಟ್ ಮಾಡಿ