Especial: religió a l'Índia

Parlar de Varanasi és parlar de religió, d'una sèrie de ritus i convencions, de fes i de cerimònies, que són totalment diferents als nostres. A Varanasi es respira l'hinduisme, però quan un es desplaça a Sarnath, a només 15 o 20 km de Varanasi, la temàtica canvia radicalment i hem de parlar de budisme, el budisme primigeni que es va originar precisament en aquest mateix indret. I només cal desplaçar-se fins a la zona d'Agra, Nova Delhi i el Rajastan per comprovar que allà, la religió que més ha influït a la zona ha sigut la musulmana. Apart d'això, a l'Índia podem trobar temples jainistes, sikhs i fins i tot parsis, sense oblidar-nos, és clar, de gent que és de religió cristiana o jueva. Sovint en aquest blog parlem de religió; diem que hem visitat tal temple o tal altre, que hem vist tal ritu o tal altre. Per això, una entrada com aquesta és necessària, no només per entendre una mica més les nostres peripècies, sinó també per fer-se una idea de com de bàsic és el tema religiós en un país tan multicultural com l'Índia.
Si els Estats Units són un conglomerat (melting pot) d'ètnies, races i costums, l'Índia és un conglomerat enorme de religions. I el que és més al·lucinant és que tradicionalment no hi ha hagut grans baralles per culpa de la religió (si exceptuem les gravíssimes guerres entre l'Índia i Pakistan, és clar, però això ja podria ser considerat més aviat una qüestió d'estat que no pas de religió). A l'Índia es respira bastant bon rotllo en aquest aspecte i pots tenir un temple hinduista al costat d'un de jainista, sikh o una mesquita musulmana sense que ningú digui res ni hi hagi mals rotllos.
Evidentment, sempre hi ha qui desconfia del veí musulmà, o la petita comunitat musulmana d'un poble que té por dels seus veïns hinduistes perquè estan en clara minoria. Tot i això, últimament aquesta harmonia s'està trencant bastant per culpa del terrorisme, ja que hi ha hagut uns quants atemptats últimament que es relacionen amb la violència religiosa. I és una llàstima.
Fem una petita llista de les religions que podem trobar a l'Índia, feta molt de manera sui generis i sense consultar (gaire) la Wikipedia.

• Hinduisme: la religió majoritària de l'Índia. És una espècie d'amalgama de creències i costums ancestrals, amb un panteó enorme de déus, entre els quals destaquen Shiva, Brahma, Vishnu, Kali, Ganesh i Parvati, que són més o menys els déus i deesses que tenen més seguidors i són els que és més fàcil que et trobis en efígies en temples o en pòsters o quadres a les cases, comerços, i altars. De l'hinduisme han sorgit els conceptes del karma, la reencarnació i tota la pesca.
  Apart, els hinduistes creuen en el sistema de castes, actualment abolit per llei, però molt comú encara. Per exemple, vam esbrinar (perquè ens ho van dir) que el nostre guia a Kolkata era un braman (sacerdot), mentre que el guia que ens va tocar a Jaipur era ksatriya (guerrer). Apart dels bramans i els ksatriya, també hi ha els vaishya (comerciants) i els shudra (esclaus). I més a sota de tot això, la gent sense casta, els dalits, o "intocables" o "pàries".
  Com que molts matrimonis (la majoria, de fet) encara es realitzen no per amor sino per arranjaments entre famílies, els diaris indis tenen una secció de "matrimonials". I com que hi ha molts diaris en anglès, els vam poder consultar i flipar perquè les famílies dels que s'havien de casar els presentaven no només com "noi de 27 anys ben educat, alt i guapo", sinó que a més a més els anuncis estaven classificats per casta (principalment bramans) i també per subcasta, ja que dins dels bramans per exemple hi ha un munt de subcastes. Flipa! Més info sobre el sistema de castes a la Wiki, per si voleu ampliar.
  
• Islam: fins i tot després de la Partició, quan una bona pila de musulmans es van desplaçar a Pakistan i Bangladesh, ben bé un 30% dels indis són musulmans. No cal que expliqui gaire de què va l'islam, oi? Ja en vam parlar força a la part de Bangladesh.
• Budisme: aquesta religió va sorgir sobre la base de l'hinduisme (de la mateixa manera que l'islam es va construir sobre el cristianisme i el cristianisme sobre el judaisme) gràcies a les ensenyances de Siddartha Gautama, altrament conegut com "el Buda". El tema és que els hinduistes creuen en la roda de la vida, en la transmigració (samsara), i que quan et mors et reencarnaràs en un dels sis possibles móns de l'existència. Si en aquesta vida hem nascut al món humà, és perquè duem el karma acumulat de les nostres anteriors vides. El món més elevat de l'hinduisme és el món dels déus, que és un concepte similar al nostre "cel" o "paradís", però ni tan sols des d'allà et pots lliurar de la roda de la vida, ja que allà també ets mortal i més tard o més d'hora et moriràs i et tocarà caure en un altre dels sis móns (la teva sort dependrà del que hagis fet, el teu "karma"). El Buda va voler trencar amb tot això, va voler buscar la pau espiritual absoluta, escapar-se de la roda de la vida (és a dir, assolir el "nirvana"). I per això va muntar tota una filosofia basada en l'austeritat, la meditació, etcètera. Això és bàsicament el budisme (crec).
• Sikhisme: d'aquesta religió, que és relativament nova (es va originar sobre el segle XVI) no en sabem gaire cosa ja que a les zones que vam anar no hi havia gaire sikhs i per tant no vam poder aprendre'n gaire. Només que segueixen els ensenyaments d'uns gurus, la majoria viuen a la regió del Punjab, molts d'ells tenen el cognom Singh (lleó) i els homes no es tallen mai els cabells i porten turbant. Així, si veieu algú amb un turbant i una gran barba, hi ha molts números que sigui sikh. Més info a la Wiki.
• Jainisme: de nou, una religió de la qual no sabem gran cosa, només que es va originar més o menys al mateix temps que el budisme. La principal característica dels practicants més radicals del jainisme és que duen al peu de la lletra la filosofia del "no matar", "no ser agressius", i "ser austers". Per això, aquesta gent (els radicals, eh, que els moderats van normal) va completament nua i les úniques possessions que tenen són una mena d'escombra amb què van escombrant el terra per davant seu per no trepitjar ni matar cap insecte i un mocador amb el qual es cobreixen la boca per la mateixa raó. Més info a la Wiki.
• Zoroastrisme: d'aquest sí que no en vam veure cap ni tampoc vam veure cap temple, i és que només n'hi ha uns 90.000 i majoritàriament viuen a la regió de Bombai, que no vam visitar. El zoroastrisme és una religió originària de Pèrsia, per això els indis que el practiquen s'anomenen "parsis". El fundador, és clar, va ser Zoroastre (altrament conegut com Zaratustra, el del llibre de Nietzsche). Les úniques coses que vam saber dels parsis és que només es poden casar entre ells (si un parsi es casa amb algú que no és parsi, automàticament deixa de pertànyer a la religió, ho vulgui o no) i la més morbosa, i és que els enterraments parsis consisteixen en deixar el cos del mort en un recinte perquè se'l mengin els voltors. Fort, eh? Més info a la Wiki.

Més o menys això és el que podem trobar a l'Índia, una barreja molt diversa i unes tradicions realment ancestrals i fascinants que ni tan sols podem imaginar-nos per aquí. Realment al·lucinant, val molt la pena ficar-se una mica més a fons ni que sigui per aprendre una mica de totes aquestes cultures.