Vinga, un altre cop pugem al cotxe de bon matí i ens fumem una bona pallissa de cotxe fins a la propera etapa, la ciutat de Jaipur. Pel camí, per això, vam fer una parada tècnica a la ciutat fantasma de Fatehpur Sikri. Diem "fantasma" perquè aquesta ciutat va ser un projecte del rei mogol Akbar el Gran (sí, el que va fer el fort d'Agra). En honor d'un sant musulmà que li va fer una profecia que es va fer realitat, al tio se li va acudir de fer tota una nova ciutat, amb palaus i monuments inclosos, en una zona... En què era dificilíssim aconseguir aigua!
Vista d'una part de la mesquita de Fatehpur SikriVan durar catorze anys allà fins que van decidir que allò no podia ser i van marxar de Fatehpur Sikri cap a Agra, de manera que la ciutat va quedar totalment abandonada el 1585. Actualment, doncs, és un reclam turístic ja que arquitectònicament resulta molt interessant veure una ciutat sencera feta amb un estil que és una barreja molt curiosa entre els estils arquitectònics hindús i àrabs. A més a més, tot és tal com va ser pensat en un principi i sense retocs posteriors que hi podrien haver afegit altres reis o habitants de la ciutat al llarg dels segles.
Detalls de Fatehpur SikriMalauradament, a nosaltres ens va tocar anar en un dia d'aquells plomosos (va caure un bon xàfec mentre visitàvem), amb el cap espès i ja força embafats de tants monuments. Per això no la vam disfrutar tant com hauríem pogut disfrutar-la. Curiosament, tenim més bon record de la visita a la mesquita que hi ha adjunta (que va ser l'única cosa que no va ser abandonada), una mesquita enorme a la qual és gratis entrar-hi i on hi ha la tomba del sant que li va fer la profecia a l'Akbar. Recalco "gratis", perquè que l'entrada sigui lliure significa que també és gratis per als venedors pesats i per als captaires, que es posen d'un pesadet amb el turista occidental (se'ls posen "los ojos del signo del dólar", que diuen els Mojinos). Tot i això, ens els vam poder treure de sobre amb força gràcia gràcies a la pràctica acumulada. ^_^
La Vero amb el guia (musulmà convençut) i amb barretets de plàsticque t'obligaven a posar-te per entrar a la tomba del sant XDD
Un detall de la mesquita. Es veu que són paraules de Jesús(que és considerat un dels profetes de l'islam)
Un cop arribats a Jaipur, ja eren les tres o les quatre de la tarda i, cansats de tant de cotxe, vam decidir d'estirar les cames i fer una volta per la ciutat per veure què tal era. A Jaipur la coneixen com a "la ciutat rosa" perquè el 1905 la van pintar d'aquest color (més aviat és vermellós, però bé) per donar la benvinguda al príncel de Gal·les, i des d'aleshores han procurat mantenir aquest tret distintitu com a símbol d'hospitalitat a la ciutat antiga.
Una de les portes d'entrada a la ciutat vella de Jaipur
Escena d'un dels carrers de Jaipur, amb les cases pintades de "rosa"La ciutat antiga de Jaipur sorprèn per un cantó perquè és enorme i per l'altre perquè els diferents carrers comercials (bazars) estan molt delimitats en gremis. Hi ha el carrer de les botigues de roba, el de les espècies, el de les llibreries, el de les ferreteries, etcètera. Realment, ens vam fer un bon fart de caminar!!
El carrer de les ferreteries
Un venedor de florsUn dels llocs que vam visitar a Jaipur la primera tarda va ser el Hawa Mahal o "Palau dels vents", que és una espècie de tribuna que feien servir les dones de l'harem del maharajà per poder observar la vida del carrer sense que les poguessin veure. El Hawa Mahal és potser l'edifici més famós de Jaipur i aquí ens va passar allò típic d'esperar-te un monument impressionant i trobar-te un edifici molt bonic, però més aviat petitó i poc destacable ("me l'esperava més gran, que diuen"). En fi, una petita decepció. En posarem fotos a la pròxima entrada.
Agent de trànsit de Jaipur. Estan en una espècie de cabinetes al mig dels carrers.
Un detall d'un temple hinduista. Nooo, que no són naaaaazis...Un dels moments més xulos del passeig va ser quan vam passar per un mercat, per on hi havien vaques sagrades passejant, i de sobte sentim "paaam puuum", un soroll bastant fort... Provocat per una pila de micos que saltaven a sobre de la teulada metàl·lica del mercat! Mare meva, quants micos! Ens va sorprendre molt veure que fins i tot algun dels venedors els donava blat de moro.
Vaques i micos al mercatDesprés, al dia següent, el nostre guia hindú ens va comentar que un dels requisits de l'hinduisme és alimentar els animals. Ai caram, per això hi ha tants gossos (n'hi ha moltíssims, i solen dormir a terra en qualsevol lloc, fins i tot al costat de la calçada, amb els cotxes, autos i rickshaws passant-los a centímetres del cap, ni s'immuten!), cabres, micos i vaques pels pobles i ciutats de l'Índia!!
Micos que mengen sobres que la gent els dónaDesprés d'una bona epopeia per poder trobar un internet café per poder comprovar el mail (va costar, tu!), per sopar vam decidir de fer cas a la guia de viatges i anar a menjar a un restaurant que va resultar ser 100% vegetarià. Però que booooo que era tot, coi, vam menjar com reis i per quatre rúpies!!! Volem menjar indi. En venaaaaaa!!!
Una petita estàtua de Ganesh. Si és que cau bé, aquest home elefant, oi!?
ಕಾಮೆಂಟ್ಗಳಿಲ್ಲ:
ಕಾಮೆಂಟ್ ಪೋಸ್ಟ್ ಮಾಡಿ