Continuem el relat amb la nostra visita a Kolkata. Abans de continuar, cal explicar que per aquesta part del viatge, la de l'Índia, no ens vam voler complicar la vida i per primera vegada en els nostres viatges vam contractar els serveis d'una agència que ens procuraria les reserves dels hotels i el transport entre les diferents ciutats.
La Vero a l'hotel... Mega colonial! XDDDL'aspecte logístic és sempre un mal de cap i treu moltíssim de temps, de manera que vam buscar una agència que ens tragués aquesta murga del damunt per un viatge que no havíem tingut gaire temps de preparar (el estrés de la vida modenna, oiga). Així és que ens vam posar a buscar per Internet i en vam trobar una que tenia molt bona pinta i que, com que era d'allà mateix a l'Índia, tenia un preu molt atractiu. Per això, en aquest aspecte, va ser un viatge molt còmode, tot i que de vegades ens sentíem molt estranys perquè estàvem acostumats a anar sempre a la nostra bola i no a remolc d'algú.
Detall de la decoració d'un camió. Alguns són veritables obres d'art!En tot cas, havíem quedat a les 9 del matí amb el responsable de l'agència a Kolkata. Però com que nosaltres som així de masoques, doncs ens vam llevar sobre les 6.30 i vam fer cap al mercat. Per experiència, sabem que els mercats com més macos es veuen, més frescos i plens d'energia, és a les primeres hores del matí, i la veritat és que ens alegrem molt d'haver matinat (un altre cop). Primer perquè feia un dia esplèndid, amb una llum magnífica per fer fotos, després perquè no hi havia cap "caçaturistes" pelma a la vista i finalment perquè vam veure una Kolkata molt diferent, la Kolkata pobra i plena de misèria que no havíem vist el dia anterior. Els carrers del centre eren plens de gent dormint allà mateix! Alguns ja s'havien llevat, altres continuaven dormint (al terra o sobre llits plegables), altres es rentaven, altres s'afaitaven... En ple centre, davant de les botigues de Nike, Reebok i tal...! Flipa!
La vida al carrer de bon matí: gent dormint, gent rentant-se... Un xou!El passeig pel mercat va ser molt interessant i vam fer moltes fotos molt bones... A destacar la zona de la carn, on hi vam veure corbs picotejant la carn que després (suposem) es vendria a la gent... Ecs! A destacar també el paisatge matinal tan curiós que representa veure tot de ramats de cabres pel mig d'una ciutat diverses vegades més gran que Barcelona. Suposo que duien les cabres a l'escorxador, per vendre'n la carn al mercat, perquè si no ja em diràs quina herba poden menjar allà...
Un taxi Ambassador groc (amb aquest color, és únic de Kolkata)al costat d'un ramat de cabres
En tot cas, com que tenim l'estómac fort, vam fer cap a l'hotel, on vam esmorzar i vam veure i saludar la seva mestressa, una senyora anglesa molt peculiar (no us perdeu les fotos que hi ha a la web de l'hotel, la senyora és de veritat, us ho juro, que la vam veure amb els nostres ulls!). Tot seguit, vam trobar-nos amb el responsable de l'agència, en Paras, que es va mostrar molt amable, ens va donar tots els papers, bitllets de tren, avió i tota la pesca, i ens va proposar d'acompanyar-nos durant tot el dia com a guia. Com que demanava molts pocs calers, li vam dir que sí i la veritat és que va estar molt bé.
La primera parada va ser a Nirmal Hriday (Cor Pur), el primer hospital que la Mare Teresa de Calcuta va fundar a la ciutat per fer-se càrrec dels pobres que estaven a punt de morir, per cuidar-los i donar-los una mica d'afecte a les seves últimes hores. Tot i la mort de la Mare Teresa, l'hospital encara funciona i se sustenta gràcies a les Missioneres de la Caritat i una pila de voluntaris de molts països que hi van a treballar. Francament, ens vam sentir molt estranys allà, no hi hauríem entrat (no considerem que això hagi de formar part d'un tour turístic, la veritat) però bé, com que en Paras s'hi va ficar de cap, allà que el vam seguir. Un lloc molt interessant, però destaquem les mirades mig hostils dels voluntaris, que ens miraven com si volguessin dir "mira, nosaltres aquí que som tan altruistes i solidaris i guais i ajudem els pobres sense demanar res a canvi, i aquests palanganes que vénen de turistes, becs!" Fins a cert punt ho entenc, és clar, però bé...
El terrat de l'hospital de la Mare Teresa.Al darrere es veu la cúpula del temple de Kali, just al costat.
Just al darrere del Nirmal Hriday hi ha el temple de la deessa Kali, el més important de la ciutat i de fet l'origen del seu nom (diuen), ja que la zona es diu Kali Ghat (moll de Kali) i, és clar, de la paraula Kali Ghat a la paraula Kolkata fonèticament hi ha molt poc. Va ser la nostra primera experiència en un temple hindú a l'Índia (ja n'havíem visitat abans a Malàsia, Tailàndia, etc.) i la veritat és que va ser força aclaparador. El viatge de l'Índia, contràriament al que es podria pensar, no va ser un viatge de temples; de fet, en vam visitar molt pocs. I és que l'espiritualitat en aquest país no és tant als temples (que també), sinó per tot arreu. Et pots trobar sadhus (santons) a qualsevol cantonada.
Detall d'una estàtua de Ganesh en un templetEn aquest cas, el temple de Kali de Kolkata, va ser molt bèstia: el recinte estava PETAT de gent resant i intentant veure l'efígie de la deessa. A nosaltres ens van enxufar una espècie de "guia" (?) que ens va donar unes flors i va intentar colar-nos per la cua perquè poguessim passar els primers (a canvi d'un mòdic preu, és clar). Però hi havia tantíssima gent i feia tanta calor que francament va ser impossible entrar, així que vam desistir. El "guia" després ens va ensenyar el lloc on sacrifiquen cabres i una espècie de piscina amb aigua del Ganges on es banyen els fidels. I després va parar la mà, és clar (quina ràbiaaaaa ens feia aquesta falsa amabilitat a l'Índia, collons, i més després de venir de Bangladesh!)
Gent banyant-se a la piscina contígua al temple de KaliTot seguit, li vam dir a en Paras que ens portés al barri dels escultors de fang, que segons la guia és una visita molt interessant. Resulta que a Kolkata i rodalies sempre s'hi estan celebrant festivals i tal, i normalment hi fan servir unes escultures fetes amb fang del riu Ganges. Quan s'acaba el festival, simplement llencen les escultures al riu i apa, "fang al fang". Justament quan hi vam anar nosaltres s'estaven preparant per al Durga Puja, el festival més important de l'hinduisme i especialment popular a Kolkata. Per tota la ciutat estaven muntant unes estructures enormes de canya en preparació per a aquest festival, que començava a finals de setembre. Llàstima, perquè diuen que és una passada! Bé, ja ho sabem per a la pròxima vegada...
El barri dels escultors era espectacular. Imagineu-vos un barri de barraques pleeee fins a rebentar de magatzems d'escultures i gent treballant-hi. Una autèntica passada! En Paras ens va comentar que de vegades vénen fotògrafs que li demanen que els deixin allà a primera hora del matí i els tornin a buscar al vespre. Es passen tot el sant dia fent fotos! I no és per menys, francament.
Detalls del barri de les estàtuesTot seguit, vam fer cap a dinar i a la tarda primer vam fer una visita ràpida en cotxe per la zona dels edificis colonials de Kolkata (que va ser la capital de l'imperi britànic a l'Índia durant moooolts anys i per tant hi ha edificis d'estil occidental molt interessants) i després vam visitar per fora el Victoria Memorial, un edifici espectacular construït en memòria de la reina Victòria d'Anglaterra. No hi vam entrar primer perquè l'entrada era cara i segon perquè s'acostaven uns núvols negríssims que feien una por... En tot cas, tothom deia que l'edifici és molt maco per fora, espectacular (i ho és), però per dins tampoc no val gaire la pena i bàsicament és un museu sobre el domini britànic de l'Índia.
El Victoria Memorial, de lluny
El nostre trenEl trajecte durava més de 12 hores i es feia principalment de nit, per la qual cosa teníem lliteres. Jo (Marc), com és costum, no vaig dormir gens, però la Vero i tant que va dormir. Com no. A destacar l'experiència "National Geographic". Per sopar havíem comprat una thali (una safata variada amb arròs, diversos tipus de curri i pa) que ens vam menjar al tren. Però és clar, per allà a la vora no es veia cap bossa d'escombraries ni res, i no era qüestió de deixar allò, ple de líquid i tan olorós, per allà tota la nit. Podria haver causat un desastre de magnitud descomunal! Tot decidit, vaig agafar amb moooolta cura la safata (perquè no em caigués el líquid a sobre de ningú) i vaig fer cap a l'espai entre vagons, allà als lavabos, per veure si trobava una bossa d'escombraries o alguna cosa. "Oh, mira, un revisor!" (amb gestos, perquè jo d'hindi ni pum) "Escolti, senyor revisor, que sap on podria llençar això?"
I al senyor se li il·lumina la cara (amb bigoti incorporat), obre la porta exterior (xivarri brutal i ventolera infernal inclosos) i em fa un senyal: "endavant, noi, aquí tens la teva bossa d'escombraries (somriure radiant)". Colló, què volíeu que fes? Amb molt de compte per no vessar-me el líquid del curri per sobre la camisa (entre la ventolera, la porta mig oberta, el soroll i com es bellugava el tren hauria sigut "lo" más fàcil del món) vaig fer un gest gairebé de professional i hopla, safata de plàstic enguarrada cap a fora del tren! Ole, visca l'ecologia, sí senyor!
A dins del tren, la Vero menjant-se la "thali del delito". Ups!Els avis del costat eren vegetarians 100%, molt interessant.
ಕಾಮೆಂಟ್ಗಳಿಲ್ಲ:
ಕಾಮೆಂಟ್ ಪೋಸ್ಟ್ ಮಾಡಿ