22 de setembre - Delhi, últim dia!

Doncs ja està, era l'últim dia del nostre viatge a Bangladesh i l'Índia! I bé, doncs ja que aquell matí teníem cotxe i conductor, doncs vam aprofitar per fer una mica de turisme per la capital del país. La veritat és que com que el dia abans ja havíem anat al fort de Delhi, que és un dels reclams més importants de la ciutat, no ens quedava gran cosa per veure, però igualment vam anar-hi. Val a dir que ja estàvem molt cansats de tant de viatge i que teníem força saturació de monuments (i és que el "triangle d'or" d'Agra, Jaipur i Delhi està farcit de palaus i monuments i mausoleus i al cap de tres o quatre ja tots et semblen iguals).

Carrers d'Old Delhi

En tot cas, vam fer cap a la primera visita del dia, la mesquita més gran de l'Índia, anomenada Jama Masjid. Com no, aquest edifici el va fer fer el nostre amic Shah Jahan i bé, doncs que és molt gran i molt maco, però que després de tant de monument ja no ens va impressionar gaire. Tot i això, vam descobrir la possibilitat de pujar a dalt de tot d'un dels minarets i va valer molt la pena poder veure la ciutat des d'allà dalt, les vistes eren impressionants.

La mesquita Jama Masjid

Vistes des de dalt del minaret

L'anècdota va ser que la Vero anava amb samarreta de tirants i, en ser un lloc de culte musulmà, calia que anés més tapada, de manera que la van obligar a posar-se una espècie de túnica tan horripilant que jo (Marc) no podia parar de riure en tota l'estona. Boníssim! Sort que jo duia pantalons llargs, per cert, perquè als guiris que volien entrar en pantalons curts els obligaven a posar-se una espècie de faldilla igualment horrible. XDDD

Posant a la mesquita. Ull al modelito de la Vero!

Continuant amb el tour, vam anar a la tomba d'en Gandhi per la qual vam passar per davant el dia anterior. Bé, tècnicament no és una tomba, sino el lloc on el van incinerar. No valia gaire la pena, francament, era una llosa de marbre negra i prou. Això sí, al voltant molta gespa i tot molt ben cuidat (amb una escola d'excursió que feia una classe a sota d'un arbre, molt curiós). Feia molta calor i vam tornar ràpidament al cotxe.

Aquí van incinerar Gandhi, pare de la pàtria índia

Fent classe sota l'arbre. Sembla l'anunci aquell de Winterthur, no?

Tot seguit, vam anar a la zona de Nova Delhi, on vam anar a veure la residència del president (no confondre amb el primer ministre, que és el que normalment surt a les notícies: ara és un senyor de religió sikh --per tant porta turbant-- anomenat Manmohan Singh). Com que l'any passat havíem vist la Casa Blanca a Washington, ens va fer força gràcia veure'n l'equivalent indi. I res, per allà a la vora també hi havia el monument anomenat India Gate (porta de l'Índia), que és una espècie d'arc de triomf que es veu que és molt important per als indis.

L'India Gate

La veritat és que Nova Delhi és avorrida, eh? Tantes avingudes grans, tants edificis d'estil europeu colonial que van fer els anglesos... Una mica asèptica sí que és, sí. L'última visita del matí era en un altre monument o mausoleu o no-sé-què al qual ens va portar el conductor, però quan vam veure que l'entrada valia 500 rúpies més vam dir "saps què? que potser ho deixo córrer i me'n vaig cap a l'hotel". Quin fart de monuments! I quin fart d'obrir el moneder ja!
Dit i fet, vam tornar a l'hotel per dutxar-nos, descansar una mica i fer les maletes. Havíem de desallotjar l'habitació abans de les 3 de la tarda perquè aquella nit ja no dormíem allà. El nostre avió sortia a les 4 de la matinada de l'aeroport i no ens valia gens la pena pagar tota una nit més per haver-nos de llevar a la 1 o les 2, oi? Doncs vam negociar amb els de l'hotel perquè ens deixessin quedar fins les 3 de la tarda, ens guardessin les maletes, i al vespre ens deixessin seure al hall fins que fos l'hora de marxar.
Aquella tarda vam decidir d'anar a un centre comercial per fer unes últimes compres, sobretot de DVD de pel·lícules de Bollywood i coses per l'estil. I com que ens feia gràcia pujar a un taxi Ambassador, doncs ho vam fer, va ser molt autèntic! Al centre comercial vam tenir sort i vam trobar una botiga que tenia moltes pel·lícules disponibles i un noi molt amable que ens va ajudar. També vam fer un mos ràpid al McDonald's (va ser quan vam descobrir que els indis no mengen Big Macs perquè no poden menjar vedella, molt curiós) i vam voltar força.

L'interior d'un taxi Ambassador. Que bo!

De tornada cap a Connaught Place, doncs vam estar passejant, mirant i voltant fins que es va fer l'hora de sopar. I per sopar, vam fer una cosa súper kitsch que no havíem fet mai: anar a un restaurant giratori! Mira que arriba a ser kitsch, però el menjar era boníssim (tot i que força car pels estàndards del país, és clar) i les vistes de nit de la ciutat també eren molt xules.
Després, només ens va caler tornar a l'hotel per esperar-nos que vingués el conductor a buscar-nos per dur-nos a l'aeroport. Va venir a les 12.30, més d'hora del que pensàvem, i després a l'aeroport vam haver de lluitar contra la son fins que no es va fer l'hora d'embarcar. Va ser una mica pal, la veritat, però es veu que l'aeroport de Delhi ara només funciona en horari nocturn perquè de dia fan obres d'ampliació i tots els altres viatgers estaven exactament igual.

L'experiència de viatjar amb autorickshaw. Mireu el mirall, fa por l'home! XD

El vol de tornada, amb Turkish Airlines i passant per Istambul, va ser un vol normal i corrent, absolutament res a destacar. I bé, doncs aquí es va acabar el viatge i per tant aquí s'acaba el nostre relat. Esperem sincerament que us hagi agradat i no us hagi avorrit. Si ho hem aconseguit, aleshores ho donarem per bo. Fins el pròxim viatge!