15 de setembre - Varanasi i Sarnath

Aquest dia teníem disponible un cotxe amb conductor tot el dia i més o menys un pla muntat que incloïa anar a veure la sortida del sol des del Ganges, a sobre d'una barca. De manera que ens vam llevar sobre les 4 del matí i cap allà que hi vam anar. L'ambient a aquella hora del matí era molt diferent del que havíem vist al dia anterior (que ja havíem arribat passat el migdia). Hi havia moltíssima gent banyant-se i realitzant ritus al riu i era molt especial.

Un parell d'escenes al riu. Tenim tantes fotos increïbles que

també farem un "especial fotogràfic Varanasi", no us preocupeu.

En tot cas, vam pujar a la barca i vam disfrutar d'una sortida de sol espectacular des del riu. No tenim paraules per expressar com de maco va ser veure el sol que sortia des de l'altra banda del riu (Varanasi ocupa només un dels vorals, a l'altre cantó no hi ha res més que camps i boscos). La foto parla per sí sola, aquí sí que val allò d'"una imatge val més que mil paraules".
Després del passeig en barca, vam tornar als ghats, vam passejar una micona per allà i vam prendre un bon gotet de chai (te amb espècies, deliciós i baratíssim) en una paradeta (ritual que es va anar repetint durant tot el viatge, per cert).

La sortida de sol. La foto no està gens retocada (us ho juro!)

El pròxim destí del nostre viatge va ser Sarnath, a només uns 15 km de Varanasi, que és el punt en què el Buda històric va fer el seu primer sermó davant de cinc deixebles després d'haver assolit el nirvana: l'anomenat "Sermó del discurs del dharma", al "Parc dels cèrvols". Actualment, tot i ser considerat un dels quatre llocs sagrats del budisme primigeni, Sarnath no és pas un lloc gaire turístic ni destacat. El cas és que després del Buda hi va haver una temporada en què el budisme es va estendre molt per l'Índia i fins i tot va esdevenir la religió d'estat a l'època del rei budista Asoka. Va ser en aquest moment que Sarnath va tenir el moment d'esplendor, i quan es van construir molts temples, monuments, etcètera.

Un monjo budista llegint al costat de l'arbre bodhi

Però després el budisme va perdre molt d'influència i les successives invasions de musulmans ho van arrasar tot, de manera que actualment només hi queden quatre ruïnes i alguns temples que han construït budistes de Sri Lanka, el Japó, Corea, Tailàndia i d'altres països de fe budista.
Resumint: no hi ha gran cosa a veure a Sarnath, però jo (Marc) tenia moltes ganes d'anar a algun dels llocs històrics que va visitar o on va viure el Buda des que vaig traduïr l'obra Buda d'Osamu Tezuka (el déu del manga), un manga fascinant que explica la vida de Siddartha i que em va deixar amb moltes ganes d'aprendre'n més i de visitar algun dia els llocs que surten a l'obra (més que recomanada, i tant!)
I, és clar, quan vam planejar el viatge a l'Índia, algun dels llocs famosos del budisme havíem de visitar per força. El més assequible i senzill (ja que no t'has de desviar gens ni anar gaire lluny) era, evidentment, Sarnath, al costat mateix de Varanasi.

Aquest stupa marca el lloc exacte on el Buda va fer
el famós sermó del Parc dels Cérvols

Actualment, a Sarnath hi ha alguns temples moderns (que no vam visitar), un petit parc amb cèrvols que fa honor a la denominació "Parc dels cérvols" en què el Buda va fer el discurs, un stupa o pilar que marca el lloc en què el Buda va pronunciar el seu famós sermó, i un recinte en què hi ha un arbre bodhi que és descendent de l'arbre bodhi original sota el qual el Buda va assolir el nirvana.
En aquest recinte també hi ha unes estàtues bastante cutres que representen el moment en què el Buda va pronunciar el sermó davant dels cinc deixebles i unes plaques en què hi ha escrit el famós sermó en un munt d'idiomes de tota Àsia i també en anglès.

Les estàtues traperilles del Buda i els deixebles

Així, tot i la tremenda calor que feia, vam fer la nostra visita per la zona, al·lucinats per ser en un dels llocs que va trepitjar el Buda i que sortia en aquell manga meravellós que vam traduïr fa tres o quatre anys. No vam voler visitar la zona arqueològica perquè feia massa calor, però sí que vam anar al museu arqueològic, on s'hi estava fresquet. En aquest museu, entre d'altres estàtues i relleus budistes, s'hi conserva el famós "pilar d'Asoka", amb quatre lleons que es donen l'esquena, que actualment és el símbol de l'Índia i el seu escut (apareix a les monedes, per exemple).

La foto no és meva (perquè no es podien fer fotos al museu) sinó pispada d'Internet

Per cert, que el cercle amb 24 radis que hi ha a la base és la "roda del dharma" o "chakra d'Asoka" i és el símbol que figura al centre de la bandera de l'Índia. Imagineu-vos com veneren els indis, doncs, aquest emperador, una de les figures històriques més representatives del país i de la qual ells n'estan més orgullosos (i això que era budista i no hinduista).
Després de la visita a Sarnath, farts de la calor espantosa, vam decidir que, com que el dia anterior ja havíem vist Varanasi a la tarda (el moment més letàrgic de la ciutat, com és d'esperar per la calor), ens en podríem anar al cine a veure una pel·lícula de Bollywood. Home, si te'n vas a l'Índia i tornes sense veure'n una de Bollywood en un cine, és per matar-te, no?
Li vam preguntar doncs al conductor on podríem anar i ens va recomanar un centre comercial. Però com que teníem temps, també ens volíem regalar un senyor massatge ayurveda, ja que segons la guia Varanasi és un dels centres d'aquest tipus de medicina-filosofia, que inclou una tècnica de massatge especial. Doncs molt bé, li demanem al conductor que ens porti al lloc "tal i tal" que deia la guia que estava prou bé.
Però ell, prou murri, insisteix que primer anirem al barri dels musulmans, només per mirar, que no teníem obligació de comprar res i tal... En fi, què li has de dir? Sense cap ganes, vam fer cap al barri musulmà, on ens van fer un passeig pels carrerons i ens van ensenyar els telers i tota la pesca. I després, com no, a la botiga de "turno"... Aquí, pels nostres pebrots, ens vam resistir a comprar res de res. El venedor feia una cara de decebut... Et fots, que nosaltres no volíem venir aquí! (després, al vespre, vam veure al mercat unes peces exactament iguals que les que ens volia vendre per una fracció ridícula del preu! Que cabrón!)

Un dels telers en els quals fan coses meravelloses de seda

En fi, ara sí, el massatge, sisplau... Però el conductor va insistir que anéssim a un lloc que ell coneixia, que ens farien un bon preu i tal. Com sempre, "sense compromís, us ho mireu i si no us agrada anem allà on em digueu vosaltres". Collons, que pesat (els conductors cobren comissions segons les vendes que fan les botigues als visitants que els porten, i realment tothom et vol portar a "una botiga molt maca que conec i/o que és d'uns parents", és un conyàs com una casa!). En fi, cap allà que fem...
I ens porta en una barriada de pisos a les afores, en un pis particular en una 4a planta, clarament sense llicència, on ens demanen el doble del que posava la guia a l'altre lloc! "Ni parlar-ne", li diem... I llavors comencen a regatejar i ens ofereixen un preu ja més just, així que vam decidir quedar-nos, més que res per no anar donant voltes amunt i avall tot el sant dia. I el guia, llavors, va i diu "oi que no em necessiteu més? Mira, el centre comercial on hi ha el cine és ben a propet, jo me'n vaig i ja ens veurem demà. Apa, adéu".
Collons, quin jiñe. En fi, ja estàvem allà, de manera que vinga, "from lost to the river" i fem-nos el massatge en aquest lloc tan estrany. El que no sabíem és que el massatge ayurveda inclou despullar-te TOTALMENT (et posen només un tapall minúscul per les parts). Tot i que ens van deixar uns armariets amb clau per deixar tota la roba, els diners, les targetes i tot plegat, òbviament estar en pilota picada en un lloc totalment desconegut, en una consulta il·legal en un 4t pis d'una barriada perifèrica i sense ningú conegut a prop... Fa por, tius!
Però bé, mira, de nou "from lost to the river". I la veritat és que el massatge va estar molt bé, tot i que deixa tot pringós perquè fan servir uns olis especials calents que suquen amb una espècie de boles i que t'estenen per tot el cos. Molt curiós, francament. L'experiència va valer la pena.
Un cop acabat el massatge i pagat el compte, ens van oferir un chai i, ja paranoics totals, li vaig dir a la Vero "jo me'l prenc per cortesia, però tu digues que no t'agrada i no te'l prenguis, no fos cas que estigui drogat o "algo" i la caguem". Joeeeer! Però no, el te era bo i vam poder sortir d'allà sense novetat.
L'altra anècdota del dia està relacionada amb el "senyor Orella Escapçada", que li dèiem. Quan vam sortir a la carretera principal per buscar un rickshaw que ens dugués al centre comercial (amb una parada tècnica en un caixer automàtic per treure calers) i ja en teníem un, va parar un conductor d'auto-rickshaw (amb motor, similar als tuk-tuks de Tailàndia) amb una tirita enorme en una orella que insistia a portar-nos per un bon preu. Li vam dir que no, però ell ens va seguir de totes maneres primer fins al caixer i després fins al centre comercial. Li vam dir que no es molestés, que anàvem a veure una pel·li i que estaríem unes quantes hores allà dins, però ell ni cas, tu.

Aquesta mare mico havia pispat un pa "chapati" i l'estava compartint amb el seu fillet

En fi, vam fer cap al cine i vam veure que la pel·li que volíem veure no començava fins un parell d'hores més tard, de manera que vam decidir sortir a buscar un internet café per comprovar l'e-mail. Només sortir del centre, allà era el "senyor Orella Escapçada" que ens volia portar. I nosaltres "que nooo, que només anem aquí a prop a mirar internet"... I vinga, vam trigar una estona en trobar un lloc, i durant aquesta estona vam haver d'ignorar com cinquanta conductors de rickshaw y auto-rickshaw. Quins pesats, sembla que sigui un tabú que un occidental vulgui CAMINAR ni que siguin deu metres, cony!! I què, si jo vull caminar, eh!? ^_ ^
En fi, fem la nostra feina, tornem al centre comercial, esquivem de nou el "senyor Orella Escapçada" (ell, "duro", tu) i ens fiquem al cine a veure la sensació de l'any en cinema de Bollywood: Singh is King. Sí, sí, a palo seco i sense subtítols.
A veure, no vam entendre els detalls, però la història sí que es podia seguir i era molt entretinguda, amb tot de peces de ball molt ben coreografiades i molt d'humor (suposem, perquè els altres que hi havia al cine no paraven de riure). El protagonista és un sikh (recordeu, si es diu "Singh", hi ha molts números que sigui de religió sikh i per tant que porti turbant i barba) que és bastant talós i es fica en força merders. Si fins i tot van a Egipte i a Austràlia! Molt currada, la pel·li, ens va agradar molt i intentarem aconseguir el DVD quan surti amb subtítols.
Farem una entrada especial sobre el cine de Bollywood, així que no ens estendrem més.

Trailer de Singh is King (no és gaire espectacular, francament)


La cançó del moment a l'Índia, la de Singh is King

Doncs bé, després del cine i de fer alguna compra al centre comercial, ja eren ben bé les 7 de la tarda i ja era fosc. En sortir del centre, endevineu... Sí, el "Senyor Orella Escapçada" era allà! Increïble! Es va esperar un fotimer d'hores allà. Ja no li podíem dir que no, de manera que vam dir-li que ens portés, amb la paranoia de pensar que el tio ens havia estat esperant com un obsès i que ens havia vist treure calers d'un caixer automàtic. En aquestes, que s'atura a mig trajecte i puja un altre tio a l'auto... I després es fica en un carreró fosc!!!
Collons, digue'm cagat, però li vaig dir, amenaçador, "fes el favor de tornar a la carretera principal" i ell va dir "però si és allà davant, només he pres una drecera..." I era veritat, pobre home. Bé, ens va dur a la destinació i ens va dir que quan volguessim tornar a l'hotel, sisplau que l'anessim a trobar. Sí, claro! Ni borratxo, tio!
El vespre el vam dedicar a passejar pel mercat i pels carrerons de Varanasi, fer algunes compres i trobar un bon lloc per sopar. No va estar gens malament.