Vam passar la nit al tren, d'aquella manera, i a sobre vam arribar un parell d'hores tard. En comptes d'a les 9, vam arribar sobre les 11 del matí. Així, un cop arribats, ja teníem el noi de l'agència esperant-nos, i ens va acompanyar en cotxe fins a l'hotel. Aquell dia no hi havia cap visita programada ni res, de manera que teníem tot el dia per perdre'ns pels carrers de Benarès, que actualment es diu Varanasi de manera oficial.
Aquesta foto d'una vaca sagrada a Varanasi és una de les que més
ens agrada de tot el viatge. Quina gràcia!
Varanasi és una de les ciutats vives més antigues del món; això no vol dir que tingui edificis antics, sinó que la ciutat ha estat habitada des de fa molts i molts segles. És la ciutat santa per antonomàsia de l'hinduisme, i també és considerada santa pels devots del budisme i del jainisme. Quan als documentals de la tele i a les revistes de viatges veiem imatges d'hindus banyant-se a les aigües marrons del riu Ganges (la sagrada "mare Ganga"), amb tota probabilitat aquestes imatges han estat preses a Varanasi. Es considera que les aigües del Ganges són sagrades i que banyar-s'hi és la manera de fer una ofrena. A més a més, els hindus creuen que morir a Varanasi és morir al lloc més proper al paradís, de manera que molta gent gran s'hi desplaça per morir i ser-hi incinerat (ja ho veurem més tard).
Panoràmica de Varanasi, una ciutat que viu al costat del Ganges
Com que Varanasi és una ciutat tan sagrada, hi ha molts pelegrins que hi van, i molts d'ells són extremadament ingenus. A més a més, òbviament, també hi ha molts turistes (tot i que pel que vam veure és una ciutat molt "motxillera", hi ha molts visitants joves -que van o tornen de Nepal- i relativament pocs viatges organitzats tipus "Halcón Viajes"). Tot això provoca que a Varanasi s'hi hagin acumulat molts petits delinqüents i oportunistes. És una ciutat perillosa perquè has d'anar amb molt de compte que no et robin o t'enganyin, però també és una ciutat que cansa molt per culpa dels PESATS que hi ha a cada cantonada que, quan veuen un turista occidental, l'aborden per vendre-li espelmetes flotants per deixar anar al riu o qualsevol bajanada, oferir-li viatges en barca i tota mena d'ofertes. Si el que vols és disfrutar de l'ambient especial i sagrat de Varanasi, seure en un dels ghats (escalinates que arriben fins al riu) i simplement observar la gent mentre es banya al riu i resa, la veritat és que és francament difícil perquè invariablement sempre arriben torracollons a cardar-te el "moment espiritual". I no es conformen amb oferir-te una barca (posem) i prou, no. Si els dius que "no", continuen insistint, rebaixant una mica el preu, i ja pots dir que "no" tantes vegades com vulguis, que costa un ou treure-te'ls de sobre! I per si fos poc, a més a més, quan finalment te n'has aconseguit treure un de sobre, n'arriba un altre immediatament amb la mateixa cançó. Quins torracollons!!!
Tot i això, al cap d'unes hores aprens a passar olímpicament d'ells. El truc està en no mirar-los i sobretot no contestar-los. No dir "no", no dir "no m'interessa", no dir res. És la manera més ràpida de treure-te'ls de sobre.
Vam trobar una colla de tres o quatre nens que jugaven a fer salts cap al riu
Després de fer el check-in a l'hotel vam decidir d'anar cap al riu, els ghats. Com he comentat abans, els ghats són unes escalinates que hi ha a la vora del riu i que baixen fins l'aigua mateix. Això possibilita que la gent es pugui banyar fàcilment. Segons el mapa que teníem, no semblava que fossim gaire lluny del riu de manera que, per no haver de discutir preus amb els rickshaws (que també esgota), vam decidir d'anar-hi caminant. Colló, era molt més lluny del que semblava! I a sobre fotia una calor espantosa! Tot i així, vam arribar finalment al Dasaswameth Ghat, que és el que més a prop teníem i que a més a més, també és el més famós i concorregut. Amb tot, com que ja eren les 2 de la tarda, hi havia molt poca gent al riu (la gent se sol banyar més aviat a primeríssima hora del matí, amb la sortida del sol). Com que feia molta calor i a més a més teníem molta gana, vam caminar per allà per buscar un lloc on menjar i vam dinar.
La Vero al costat d'un templet
Varanasi és famosa pels ghats, és clar, però destaquem també els carrerons que hi ha just al darrere dels ghats, que són estretíssims, laberíntics i més plens de merda que el pal d'un galliner. Per un cantó, els indis no son gaire nets, i per l'altre, l'abundància de vaques sagrades, cabres, gats i gossos que hi ha per tot arreu no contribueix a la netedat. Les caques de vaca eren una amenaça constant! ^_^ Però tot i això, crec que sense tota aquesta merda als carrerons, Varanasi no seria el mateix ni de bon tros. És un dels "encants" de la ciutat i si alguna vegada decideixen de netejar-ho i restaurar-ho tot (que ho faran, això segur, només falta que l'Índia tingui una mica més de potència econòmica i ganes d'atreure turistes de més poder adquisitiu que els motxillers que hi van ara) ja no serà el mateix.
La Vero en un dels carrerons i amb dues vaques sagrades
Així, després de dinar i descansar una mica, ens vam dedicar a recórrer carrerons, ghats, etcètera, fins a arribar al primer de tots que hi ha a la zona sud, l'Assi Ghat. A la temporada seca, diuen que pots recórrer tots els ghats de la vora del riu des de l'Assi Ghat, al sud, fins a l'últim que hi ha cap al nord. Nosaltres hi vam estar cap al final de l'època de pluges, el que vol dir que el riu no estava al seu màxim nivell i per tant molts ghats estaven interconnectats (i d'altres no, pel que havies de pujar a la ciutat i recórrer el laberint de carrerons fins a trobar-ne un altre). El tema és que el nivell del riu estava baixant des de feia relativament poc i molts dels ghats estaven molt i molt enfangats. De tant en tant es veia algú amb una mànega que anava desfent la capa de fang (potser d'un metre d'espessor, poca broma) per netejar els esglaons, però generalment la capa de fang estava força intacta.
Val a dir que el Ganges és un riu molt contaminat. Tot i ser la sagrada mare Ganga, és al·lucinant que hi hagi moltes fàbriques i tal que llencen els residus al riu, la gent no para de llençar-hi tot tipus de trastos votius (figuretes, espelmetes, de tot) i tot això fa que el riu sigui més aviat una claveguera a l'aire lliure. Vés a saber quines malalties pescaríem nosaltres si ens hi banyéssim, però els hindus s'hi banyen tranquil·lament i no els passa res. No sé si és la força de la fe o bé estan immunitzats naturalment contra tot tipus de malalties. Potser és una barreja de tots dos factors.
Un sadhu que anava a banyar-se al riu
Un cop a l'Assi Ghat, i després de seure una estona a observar el xou de gent banyant-se, jugant a cartes, fent ofrenes, i de tot, vam decidir llogar una barca (després que ens n'haguessin ofert 500 des de primera hora de la tarda) i tornar enrere fins al Manikarnika Ghat en una travessia molt tranquil·la ja cap al tard (i amb una lluna plena preciosa que ja es podia veure) en la qual vam poder disfrutar del silenci, la brisa i la vista de Varanasi des del riu.
La barqueta i el barquer. Anava amb el corrent a favor, no li va costar gaire, eh?
El Manikarnika Ghat és el principal ghat de cremacions de Varanasi (n'hi ha dos, l'altre l'havíem vist just abans de dinar). Varanasi és l'únic lloc on se celebren cremacions a la vista de tothom. Posen el difunt sobre una pila de llenya curosament col·locada i l'encenen. Evidentment, no es poden fer fotos des d'a prop (ni ganes), però allà deia la guia de viatges que sempre hi ha capolls (no tenen cap altre nom) que, quan veuen un occidental, s'asseguren d'avisar-lo que allò és un ghat de cremació, que no es poden fer fotos, però que si volen veure les cremacions tranquil·lament des d'un lloc on es veu molt bé tot plegat, el poden acompanyar que ell coneix un lloc molt bo. Llavors, després que l'occidental hagi vist l'"espectacle", demanen una "donació" per a la família del difunt, i es veu que no es conformen amb quatre duros. Mira, ni ganes, eh!? Efectivament, només desembargar al ghat, s'acosta un tio amb aquesta cançoneta. Ei, però deixa'ns en pau dos minuts, no!? Cony, que no volem veure la cremació ni res, però almenys estar voltant per aquí un parell de minuts i tal... Doncs no, per treure'ns de sobre el pesat, que no va parar d'insistir, vam haver de marxar. Ell ens va continuar perseguint pels carrerons i a sobre va tenir la jeta de demanar una donació! Donació de què, cony!? I per què, perquè no ens has deixat en pau ni un segon, pelma!? Quina barra, la donació te la donarà ta tia! Ull que just després que ens traguessim de sobre el pesat, va venir un nen que, sense saber anglès, ens va cridar l'atenció, va senyalar en la direcció del ghat i va dir "dead bodies!" (cadàvers!). Collons, tu, quina manera de guanyar-te el turista, no? En aquests moments és quan te n'adones de la morbositat de la gent, ja que realment segur que hi ha molts turistes que es moren de ganes de veure "cadàvers" i això els nens indis ho saben perfectament, fins al punt d'aprendre's només això de "dead bodies". Jodeeeer...
Imatge presa de lluny del Harishchandra Ghat, l'altre ghat on s'hi fan cremacions
A destacar que caminant pels carrerons d'allà a la vora ens vam trobar de nassos un parell de processons que duien cadàvers cap al ghat, per cremar-los. Impactant. Realment, Varanasi és un lloc on la frontera entre la vida i la mort és molt fina, una ciutat especial.
Cap al tard, abans de sopar, vam anar a veure una cerimònia que se celebra cada dia al ghat principal, el Dasaswamedh, que inclou uns tios que belluguen unes torxes al ritme de música mística. En principi, aquesta cerimònia estava inclosa al programa del dia següent, però ja que érem per allà vam decidir d'anar-hi per veure què tal i, si ens agradava molt, ja repetiríem al dia següent. Però mira, la cerimònia va ser més aviat avorridota. El que va estar bé és que, quan ens en vam cansar i vam pujar cap als carrers de la ciutat per trobar un lloc per sopar, ens vam trobar una espècie de processó amb nens petits en carros molt llampants. Va ser maco, això.
La cerimònia
Per sopar vam anar a un lloc molt senzill que casualment estava ple de japonesos (molts japonesos i coreans a Varanasi, per cert). Una noia havia sigut víctima dels micos! S'havia deixat la finestra oberta de l'habitació de l'hotel i un mico li va estripar la guia de viatges, on hi havia el bitllet de tren cap a Nepal que necessitava pel dia següent! Però va tenir sort i va trobar el bitllet intacte al carrer de sota de la seva habitació. La guia estava destrossada, això sí (ens la va ensenyar i feia venir ganes de plorar).
Nenes en un dels carros de la processó
I res més, vam anar a dormir més aviat d'horeta perquè el dia següent, again, tocava matinar, ja que el que és típic a Varanasi és veure la posta de sol en una barca des del riu, mentre la gent es banya i fa les seves plegàries als ghats.
Aquesta foto d'una vaca sagrada a Varanasi és una de les que mésens agrada de tot el viatge. Quina gràcia!
Varanasi és una de les ciutats vives més antigues del món; això no vol dir que tingui edificis antics, sinó que la ciutat ha estat habitada des de fa molts i molts segles. És la ciutat santa per antonomàsia de l'hinduisme, i també és considerada santa pels devots del budisme i del jainisme. Quan als documentals de la tele i a les revistes de viatges veiem imatges d'hindus banyant-se a les aigües marrons del riu Ganges (la sagrada "mare Ganga"), amb tota probabilitat aquestes imatges han estat preses a Varanasi. Es considera que les aigües del Ganges són sagrades i que banyar-s'hi és la manera de fer una ofrena. A més a més, els hindus creuen que morir a Varanasi és morir al lloc més proper al paradís, de manera que molta gent gran s'hi desplaça per morir i ser-hi incinerat (ja ho veurem més tard).
Panoràmica de Varanasi, una ciutat que viu al costat del GangesCom que Varanasi és una ciutat tan sagrada, hi ha molts pelegrins que hi van, i molts d'ells són extremadament ingenus. A més a més, òbviament, també hi ha molts turistes (tot i que pel que vam veure és una ciutat molt "motxillera", hi ha molts visitants joves -que van o tornen de Nepal- i relativament pocs viatges organitzats tipus "Halcón Viajes"). Tot això provoca que a Varanasi s'hi hagin acumulat molts petits delinqüents i oportunistes. És una ciutat perillosa perquè has d'anar amb molt de compte que no et robin o t'enganyin, però també és una ciutat que cansa molt per culpa dels PESATS que hi ha a cada cantonada que, quan veuen un turista occidental, l'aborden per vendre-li espelmetes flotants per deixar anar al riu o qualsevol bajanada, oferir-li viatges en barca i tota mena d'ofertes. Si el que vols és disfrutar de l'ambient especial i sagrat de Varanasi, seure en un dels ghats (escalinates que arriben fins al riu) i simplement observar la gent mentre es banya al riu i resa, la veritat és que és francament difícil perquè invariablement sempre arriben torracollons a cardar-te el "moment espiritual". I no es conformen amb oferir-te una barca (posem) i prou, no. Si els dius que "no", continuen insistint, rebaixant una mica el preu, i ja pots dir que "no" tantes vegades com vulguis, que costa un ou treure-te'ls de sobre! I per si fos poc, a més a més, quan finalment te n'has aconseguit treure un de sobre, n'arriba un altre immediatament amb la mateixa cançó. Quins torracollons!!!
Tot i això, al cap d'unes hores aprens a passar olímpicament d'ells. El truc està en no mirar-los i sobretot no contestar-los. No dir "no", no dir "no m'interessa", no dir res. És la manera més ràpida de treure-te'ls de sobre.
Vam trobar una colla de tres o quatre nens que jugaven a fer salts cap al riuDesprés de fer el check-in a l'hotel vam decidir d'anar cap al riu, els ghats. Com he comentat abans, els ghats són unes escalinates que hi ha a la vora del riu i que baixen fins l'aigua mateix. Això possibilita que la gent es pugui banyar fàcilment. Segons el mapa que teníem, no semblava que fossim gaire lluny del riu de manera que, per no haver de discutir preus amb els rickshaws (que també esgota), vam decidir d'anar-hi caminant. Colló, era molt més lluny del que semblava! I a sobre fotia una calor espantosa! Tot i així, vam arribar finalment al Dasaswameth Ghat, que és el que més a prop teníem i que a més a més, també és el més famós i concorregut. Amb tot, com que ja eren les 2 de la tarda, hi havia molt poca gent al riu (la gent se sol banyar més aviat a primeríssima hora del matí, amb la sortida del sol). Com que feia molta calor i a més a més teníem molta gana, vam caminar per allà per buscar un lloc on menjar i vam dinar.
La Vero al costat d'un templetVaranasi és famosa pels ghats, és clar, però destaquem també els carrerons que hi ha just al darrere dels ghats, que són estretíssims, laberíntics i més plens de merda que el pal d'un galliner. Per un cantó, els indis no son gaire nets, i per l'altre, l'abundància de vaques sagrades, cabres, gats i gossos que hi ha per tot arreu no contribueix a la netedat. Les caques de vaca eren una amenaça constant! ^_^ Però tot i això, crec que sense tota aquesta merda als carrerons, Varanasi no seria el mateix ni de bon tros. És un dels "encants" de la ciutat i si alguna vegada decideixen de netejar-ho i restaurar-ho tot (que ho faran, això segur, només falta que l'Índia tingui una mica més de potència econòmica i ganes d'atreure turistes de més poder adquisitiu que els motxillers que hi van ara) ja no serà el mateix.
La Vero en un dels carrerons i amb dues vaques sagradesAixí, després de dinar i descansar una mica, ens vam dedicar a recórrer carrerons, ghats, etcètera, fins a arribar al primer de tots que hi ha a la zona sud, l'Assi Ghat. A la temporada seca, diuen que pots recórrer tots els ghats de la vora del riu des de l'Assi Ghat, al sud, fins a l'últim que hi ha cap al nord. Nosaltres hi vam estar cap al final de l'època de pluges, el que vol dir que el riu no estava al seu màxim nivell i per tant molts ghats estaven interconnectats (i d'altres no, pel que havies de pujar a la ciutat i recórrer el laberint de carrerons fins a trobar-ne un altre). El tema és que el nivell del riu estava baixant des de feia relativament poc i molts dels ghats estaven molt i molt enfangats. De tant en tant es veia algú amb una mànega que anava desfent la capa de fang (potser d'un metre d'espessor, poca broma) per netejar els esglaons, però generalment la capa de fang estava força intacta.
Val a dir que el Ganges és un riu molt contaminat. Tot i ser la sagrada mare Ganga, és al·lucinant que hi hagi moltes fàbriques i tal que llencen els residus al riu, la gent no para de llençar-hi tot tipus de trastos votius (figuretes, espelmetes, de tot) i tot això fa que el riu sigui més aviat una claveguera a l'aire lliure. Vés a saber quines malalties pescaríem nosaltres si ens hi banyéssim, però els hindus s'hi banyen tranquil·lament i no els passa res. No sé si és la força de la fe o bé estan immunitzats naturalment contra tot tipus de malalties. Potser és una barreja de tots dos factors.
Un sadhu que anava a banyar-se al riuUn cop a l'Assi Ghat, i després de seure una estona a observar el xou de gent banyant-se, jugant a cartes, fent ofrenes, i de tot, vam decidir llogar una barca (després que ens n'haguessin ofert 500 des de primera hora de la tarda) i tornar enrere fins al Manikarnika Ghat en una travessia molt tranquil·la ja cap al tard (i amb una lluna plena preciosa que ja es podia veure) en la qual vam poder disfrutar del silenci, la brisa i la vista de Varanasi des del riu.
La barqueta i el barquer. Anava amb el corrent a favor, no li va costar gaire, eh?El Manikarnika Ghat és el principal ghat de cremacions de Varanasi (n'hi ha dos, l'altre l'havíem vist just abans de dinar). Varanasi és l'únic lloc on se celebren cremacions a la vista de tothom. Posen el difunt sobre una pila de llenya curosament col·locada i l'encenen. Evidentment, no es poden fer fotos des d'a prop (ni ganes), però allà deia la guia de viatges que sempre hi ha capolls (no tenen cap altre nom) que, quan veuen un occidental, s'asseguren d'avisar-lo que allò és un ghat de cremació, que no es poden fer fotos, però que si volen veure les cremacions tranquil·lament des d'un lloc on es veu molt bé tot plegat, el poden acompanyar que ell coneix un lloc molt bo. Llavors, després que l'occidental hagi vist l'"espectacle", demanen una "donació" per a la família del difunt, i es veu que no es conformen amb quatre duros. Mira, ni ganes, eh!? Efectivament, només desembargar al ghat, s'acosta un tio amb aquesta cançoneta. Ei, però deixa'ns en pau dos minuts, no!? Cony, que no volem veure la cremació ni res, però almenys estar voltant per aquí un parell de minuts i tal... Doncs no, per treure'ns de sobre el pesat, que no va parar d'insistir, vam haver de marxar. Ell ens va continuar perseguint pels carrerons i a sobre va tenir la jeta de demanar una donació! Donació de què, cony!? I per què, perquè no ens has deixat en pau ni un segon, pelma!? Quina barra, la donació te la donarà ta tia! Ull que just després que ens traguessim de sobre el pesat, va venir un nen que, sense saber anglès, ens va cridar l'atenció, va senyalar en la direcció del ghat i va dir "dead bodies!" (cadàvers!). Collons, tu, quina manera de guanyar-te el turista, no? En aquests moments és quan te n'adones de la morbositat de la gent, ja que realment segur que hi ha molts turistes que es moren de ganes de veure "cadàvers" i això els nens indis ho saben perfectament, fins al punt d'aprendre's només això de "dead bodies". Jodeeeer...
Imatge presa de lluny del Harishchandra Ghat, l'altre ghat on s'hi fan cremacionsA destacar que caminant pels carrerons d'allà a la vora ens vam trobar de nassos un parell de processons que duien cadàvers cap al ghat, per cremar-los. Impactant. Realment, Varanasi és un lloc on la frontera entre la vida i la mort és molt fina, una ciutat especial.
Cap al tard, abans de sopar, vam anar a veure una cerimònia que se celebra cada dia al ghat principal, el Dasaswamedh, que inclou uns tios que belluguen unes torxes al ritme de música mística. En principi, aquesta cerimònia estava inclosa al programa del dia següent, però ja que érem per allà vam decidir d'anar-hi per veure què tal i, si ens agradava molt, ja repetiríem al dia següent. Però mira, la cerimònia va ser més aviat avorridota. El que va estar bé és que, quan ens en vam cansar i vam pujar cap als carrers de la ciutat per trobar un lloc per sopar, ens vam trobar una espècie de processó amb nens petits en carros molt llampants. Va ser maco, això.
La cerimòniaPer sopar vam anar a un lloc molt senzill que casualment estava ple de japonesos (molts japonesos i coreans a Varanasi, per cert). Una noia havia sigut víctima dels micos! S'havia deixat la finestra oberta de l'habitació de l'hotel i un mico li va estripar la guia de viatges, on hi havia el bitllet de tren cap a Nepal que necessitava pel dia següent! Però va tenir sort i va trobar el bitllet intacte al carrer de sota de la seva habitació. La guia estava destrossada, això sí (ens la va ensenyar i feia venir ganes de plorar).
Nenes en un dels carros de la processóI res més, vam anar a dormir més aviat d'horeta perquè el dia següent, again, tocava matinar, ja que el que és típic a Varanasi és veure la posta de sol en una barca des del riu, mentre la gent es banya i fa les seves plegàries als ghats.
ಕಾಮೆಂಟ್ಗಳಿಲ್ಲ:
ಕಾಮೆಂಟ್ ಪೋಸ್ಟ್ ಮಾಡಿ